la llengua sobrevisqués amb vitalitat fins a les darreres dècades del segle XX, moment en què l'espanyol es va introduir a l'Illa amb molta força.Moltes de les paraules vigents en l'actualitat, d'altra banda, són d'origen tahitià. La conversió de l'illa al catolicisme, a la segona meitat [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'alguna cosa. reviviscència, acció de reviure. 2 vitalitat. Un drama ple de vitalitat. 3 Manera de viure, forma de vida. benviure( virtut). També materialment. malviure( vici). També materialment. sibaritisme, vida regalada. vidassa, íd. Quina vidassa tens! una vida de canonge, íd. tren, manera [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 afeblir(->) esbraveiro desbravar, fer perdre la bravesa, la força, l'olor, el bon gust, etc. esgotar (o exhaurir) les forces matar, debilitar un color massa fort. rebaixar. Rebaixar el vi. infirmar. Aquest fet infirma la vostra tesi. mortificar, privar de vitalitat. Sense la [...]
Font
Abreviacions Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb
el nom genèric d'abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre
d'abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l [...]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
inserir en cada àmbit cultural la tradició que
prové d'un altre. La traducció d'obres d'una llengua a una altra ha estat sempre una
mostra de vitalitat. Per això no és gens estrany que a Catalunya disposem de traduccions
precoces d'obres escrites originàriament en altres llengües, des del Decameró
i la [...]
